dissabte, 7 de gener del 2012

Dia 13/ Abel Tasman Coast Track (i II)

7:00. Bark Bay Hut és el refugi on hem dormit aquesta nit, tot i que la calor i algun mosquit no ens han deixat descansar del tot.
7:40. Tot a punt per iniciar el retorn cap a Marahau. 
8:15. Decidim esmorzar en aquest esplèndid mirador situat molt a prop de Bark Bay.
Aquest cartell explica la lluita contra les espècies animals i vegetals invasores i els plans d'actuació per tal de recuperar  les espècies autòctones de l'illa.
Entre Akersten Bay i Marahau, ens sorprendrà la successió de trampes per rates i erminis que hi ha instal·lades.
9:15. Al llarg del recorregut hi ha punts on obtenir panoràmiques de gran bellesa.
Au invasora o autòctona?
10:00. L'urbanitzada Torrent Bay amb l'estuari inundat per la marea alta al fons. Així el vèiem ahir en marea baixa.
10:20. Ahir vam poder creuar, però avui no ens serà possible. No ens queda més remei que agafar el camí alternatiu, que ressegueix els límits de l'estuari,  per poder seguir endavant!
11:00. Les cascades de Cleopatras Pool, en el Torrent River, ens regalen una refrescant remullada. Alguna cosa bona havia de tenir fer tota la volta a l'estuari!
13:30. Caminar pels transitats senders de l'Abel Tasman National Park obre la gana d'allò més, així que a la platja d'Stilwell Bay decidim fer una llarga pausa per recuperar forces.  
Ens alimentem amb vistes a l'Adele Island, mentre observem amb curiositat com dos nens juguen a criquet  sota l'atenta mirada d'un adult (no massa en forma!).
15:30. Sandy Bay, punt final de la nostra aventura.
La marea baixa torna a destapar grans extensions de sorra.
16:20. Després de més de vuit hores arribem, força cansats i acalorats, a l'aparcament de Marahau. Somniem en una refrescant dutxa a la zona d'acampada de Ruby Bay. Una trentena de quilòmetres ens en separen.

21:00. Poc després de rebre cordialment el propietari de la zona d'acampada, que passeja en bicicleta tot recaptant els irrisoris sis dòlars que ha de pagar cada campista per passar-hi la nit, preparem el sopar i ens entaulem a peu de platja per posar punt i final a la jornada.

L'Abel Tasman National Park no ens ha robat pas el cor, però els dos dies que hem dedicat a descobrir-lo ens han regalat un munt d'imatges memorables i una bona colla d'instants inoblidables.

Aquest parc també ens ha mostrat com ha de ser una bona gestió d'un espai d'alt interès natural, fent possible la seva conservació i permetent l'accés responsable als visitants. Les pàgines web del DOC següents contenen tota la informació que cal si es té la intenció de visitar-lo:



21:40. És estiu, però a la nit refresca! Bonanit!



...Dia 12/ Abel Tasman Coast Track (I)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada