>direcció Antípodes: Dia 20/ Curio Bay

Uns tímids rajos solars es filtren entre els núvols que tapen, passades les vuit del matí, el cel dels Catlins. Ens afanyem a deixar la trista àrea d'acampada abans que obrin la recepció (no volem pagar pel nul servei que ens ha proporcionat) i pugem al cap que separa Curio Bay de Porpoise Bay amb la intenció d'esmorzar i albirar algun dels dofins que a l'estiu sovintegen aquesta última badia. Foto: l'àrea d'acampada entre Curio Bay (esquerra) i Porpoise Bay (dreta).

Esmorzant amb fred i vent.

Amb paciència aconseguim albirar algun dofí de Hector, endèmic de Nova Zelanda.

9:50. Agafem els trapaus i ens dirigim de forma momentània cap a l'oest per visitar el punt més meridional de l'Illa Sud de Nova Zelanda: Slope Point. Són setze quilòmetres de recorregut per pistes de grava, que es fan molt curts degut a la gran bellesa dels paratges que anem deixant enrere. Si no sabéssim del cert que ens trobem a Nova Zelanda, podríem afirmar sense dubtar-ho gens ni mica que el país que estem visitant és Irlanda.

Per justificar aquesta comparació aquí teniu unes quantes fotografies de l'indret en qüestió:

10:15. Un còmode (però relliscós!) passeig de deu minuts per finques privades ens deixa davant mateix d'aquest cartell.
El lloc no té res més d'especial, deixant de banda els modestos penya-segats que es precipiten a l'oceà i la duresa d'un terreny que es veu permanentment assotat pel fort vent.

No us crèieu això del fort vent?

10:40. Cinquanta quilòmetres ens separen del nostre proper destí: la platja de les Cathedral Caves. Per arribar-hi desfem el camí cap a Curio Bay i Porpoise Bay i des d'allà tornem a enllaçar amb l'asfaltada SH92 per seguir avançant en direcció est. Conduir pels Catlins és una experiència fantàstica: carreteres poc transitades i uns paisatges sempre meravellosos.

Una hora és el que tardem en arribar a l'aparcament habilitat pels propietaris dels terrenys que donen accés a les Cathedral Caves. Un cartell informa que fins les 12 del migdia no es permet la visita a les coves perquè la marea alta ho impedeix, així que ens toca esperar.
Però l'espera no es fa gens llarga: a l'aparcament coincidim amb el grupet de Blanes que vam conèixer dilluns passat al càmping de Fox Glacier i aprofitem el retrobament per explicar-nos les respectives aventures que hem viscut els darrers dies.

Després de riure una bona estona plegats, ens dirigim a la petita oficina que hi ha en un racó del pàrquing i paguem religiosament els 10 dòlars que costa l'entrada doble.

12:15. Quinze minuts d'agradable passeig pel mig d'un frondós bosc acaben just davant de l'oceà Pacífic.

Cal caminar per la platja cinc minuts més en direcció est per arribar a les Cathedral Caves.

Descalços i amb els pantalons arremangats fins als genolls, accedim a les coves per un costat i en sortim per l'altre.

Les furioses onades de l'oceà arriben fins ben endins de les coves, obligant alguns visitants o bé a córrer encara més endins, o bé a pujar damunt d'algunes roques que no es veuen submergides per les onades.

Al llarg del temps la força de l'oceà ha anat desgastant els penya-segats i ha creat coves de fins a trenta metres d'altura.

La marea, cada cop més baixa.

13.30. La platja de Tautuku Bay, veïna de la de les Cathedral Caves, vista des de la carretera.

25 quilòmetres al nord-est de les Cathedral Caves hi ha les Purakaunui Falls, unes cascades que es troben mig amagades dins d'un espès bosc d'aspecte tropical.

Després de dinar i de visitar aquesta meravella de la natura (10 minuts des de l'aparcament), seguim fent camí pels Catlins tot dirigint-nos cap a Surat Bay, on esperem poder veure algun dels lleons marins que reposen a les seves platges.

Les precioses Purakaunui Falls.

15:00. Uns panells informatius ens recorden la sort que tenim de poder observar lleons marins de ben aprop i en el seu entorn natural. També ens expliquen que aquests animals, i a diferència dels llops marins, no tenen por de l'home, que poden desplaçar-se ràpidament per terra, que són imprevisibles i que es poden tornar agressius si se senten amenaçats. Finalment, ens donen uns quants consells (tots ells de sentit comú) per visitar de forma segura el seu hàbitat: no apropar-se a menys de deu metres d'ells si dormen ni a menys de vint si es troben desperts, no molestar-los de cap manera, no envoltar-los si es va en grup, etc.

Temporal de vent a Surat Bay.

15:30. Les taques negres que veiem a la llunyania i a les quals no donem més importància, esdevenen el nostre punt de màxim interès quan ens en separen tan sols una desena de metres i descobrim que les taques no són altra cosa que lleons marins fent la migdiada.
Finalment en trobem un que està ben despert i quedem completament bocabadats davant la seva grandiositat.

16:45. Una vintena de quilòmetres al nord de Surat Bay hi ha un dels fars més fotografiats de Nova Zelanda: el de Nugget Point, construït el 1869.

De l'aparcament a la punta on s'aixeca el far hi ha un preciós passeig de vint minuts que regala unes vistes fantàstiques sobre l'oceà.

Els binocles ens són de gran ajuda per observar amb més detall les colònies de fauna marina que habiten les roques del peu dels penya-segats.

Nugget Point, o el far de la fi del món!

Després de dedicar força estona a la contemplació d'aquest espectacular paratge i a les foques, lleons i elefants marins que es reuneixen a les roques de davant del cap, reculant cap a l'aparcament l'Arc de Sant Martí ens permet obtenir aquesta pintoresca fotografia!

18:30. Molt a prop de Nugget Point hi ha una platja, Roaring Bay, que disposa d'un amagatall que permet observar els individus d'una colònia de pingüins d'ulls grocs. Com que el millor moment per observar-los és un parell d'hores abans que es faci fosc, decidim anar a un càmping per dutxar-nos i fer bugada i tornar més tard.

Des de Nugget Point, una estreta carretera serpenteja, vorejant la costa durant nou quilòmetres, fins a la petita localitat de Kaka Point (no farem acudits fàcils sobre aquest nom!), on es troba situat el càmping on volem passar la nit d'avui.

El Kaka Point Camping Ground és un càmping molt familiar que ofereix uns serveis molt bàsics a un preu molt ajustat (24 dòlars), just el que anem buscant en aquest viatge a l'altra punta del món. Així que ens instal·lem en una parcel·la de l'àmplia i semibuida zona d'acampada i, un cop dutxats i després de posar una rentadora i una secadora, marxem novament cap a Nugget Point a la recerca del pingüí d'ulls grocs!

20:30. Rastrejant la platja de Roaring Bay en busca de pingüins d'ulls grocs.
En trenta minuts en veiem quatre, però no aconseguim cap bona fotografia degut a la gran distància que ens separa d'ells.