dimarts, 17 de gener del 2012

Dia 23/ Mueller Hut

El color blau inunda el cel del White Horse Hill Campground de Mount Cook. El dia es presenta radiant, fantàstic per gaudir al màxim de l'excursió que tenim planejada pel dia d'avui: la pujada al refugi Mueller.

Són només cinc quilòmetres i mig de recorregut, però el desnivell positiu a superar és de 1.100 metres i gran part d'aquest es concentra entre el primer i el quart quilòmetre. Es tracta doncs d'una excursió de notable exigència física, amb tres quilòmetres on el desnivell és molt pronunciat, però que regala unes panoràmiques inoblidables de l'entorn del Mount Cook. Ens voleu acompanyar? Som-hi!



A les deu en punt del matí iniciem l'excursió a la mateixa zona d'acampada (770m). Un cartell ens indica el camí que es dirigeix cap al Mueller Hut (3'5hr) passant pel Kea Point (30min) i els Sealy Tarns (3'5hr return). Després d'un quilòmetre d'autèntica passejada, el camí comença a enfilar-se muntanya amunt i no tardem gens en trobar-nos el primer dels centenars de graons de fusta que hi ha en el recorregut.

10:30. Una brigada de treballadors del DOC sua la cansalada millorant l'estat del camí.
10:45. Mirant endavant només veiem com el camí s'enfila cap al cel, però si girem el cap endarrere el que veiem és senzillament espectacular: el Mueller Lake en primer terme i el Mount Cook al fons amb el Hooker Glacier als seus peus.
11:00. Cap al sud-est podem admirar l'enorme extensió de terreny que el retrocés de les glaceres ha anat alliberant al llarg dels anys.
A l'esquerra podem apreciar la zona d'acampada del DOC i a la dreta el Village.
11:30. Jo i el Mount Cook.
12:30. Entre el primer i el quart quilòmetre el camí puja de forma vertiginosa, i si a aquest fet hi afegim que el sol pica com no ho havia fet cap dels dies anteriors, podreu entendre com pot ser que en dues hores i mitja només haguem superat 800 metres de desnivell.
13:00. Cota 1750. Un mirador de 360º!
Obtenim unes bones vistes sobre la vall del Hooker Glacier i el Mount Cook (foto), i també sobre el

Mount Sefton i el Mueller Glacier.
Panoràmica sud-est.
Panoràmica nord-est.
El Hooker Lake i el Mueller Lake recullen les aigües dels cims dels Alps del Sud.
13:15. Ja hem superat la part més dura de l'excursió i ara ja només ens resta caminar un quilòmetre sense pràcticament desnivell per arribar al refugi Mueller.
13:25. Al sud-oest una nova sorpresa: la part superior del Mueller Glacier.
13:30. Tres hores i mitja després d'iniciar l'excursió arribem al nostre destí: el Mueller Hut (1800m).
14:00. Uns bancs perfectament situats a la terrassa del refugi ens permeten descansar una bona estona mentre dinem i deixem passejar la vista lliurement per les muntanyes que ens envolten.  
14:30.  Després de donar un cop d'ull a les modernes instal·lacions del refugi, de xerrar amb una parella
de Castelló de la Plana i d'un frustrat intent (per part meva) d'assolir un cim proper al Mueller Hut, decidim
donar una volta pels voltants abans de començar a baixar.
14:45. Capçalera del Mueller Glacier.
Gel i neu es precipiten des del Mount Sefton (3.151m) cap a la glacera Mueller.
15:00. Encara que la imatge faci pensar que ens encaminem cap al Mount Cook, la veritat és que estem
a punt d'iniciar el descens cap a la vall.

15:25. Tot i haver de tornar a fer el mateix recorregut que en l'anada, el descens és d'allò més entretingut: la forta pendent fa que haguem d'estar ben alerta d'on posem els peus, mentre els nostres ulls frisen per poder dirigir la seva atenció vers el gran espectacle que s'obre al seu davant. Mireu, mireu!:



16:45. El Mount Cook des dels Sealy Tarns.

17:10. Tot i que encara fa molta calor, el fet que tot sigui baixada i que el sol quedi tapat per la mateixa muntanya per on anem davallant fa que la sensació no sigui gens sufocant.
Així doncs, tranquil·lament anem descomptant metres intentant no perdre'ns cap detall dels paratges que ens han acompanyat al llarg d'aquests darrers dos dies.
En arribar a la zona de les escales, ens sorprèn que els treballadors encara estiguin feinejant. Amb el meu limitat anglès d'EGB aconsegueixo intercanviar alguna paraula amb un d'ells (no sé si haurà entès la broma) i fotografio els plànols de l'obra en la qual estan treballant. Si us fixeu bé en la imatge veureu amb quina serietat es prenen la reforma de les escales d'una ruta de senderisme!

Un cop arribats a la zona d'acampada, només podem pensar en la merescuda dutxa que ens hem guanyat i en el no menys merescut sopar d'aquesta nit.
Després d'un breu descans, anirem al mateix lloc on ahir ens vam dutxar, intentarem comprar quatre coses i tot seguit tornarem al Campground per passar-hi la nit. Demà al matí direm adéu als Alps Neozelandesos i ens encaminarem cap al destí final d'aquest viatge de gairebé un mes per les antípodes de Catalunya. D'aquí tres dies hem de ser a Christchurch per agafar l'avió de tornada. Això ja s'acaba...





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada