>direcció Antípodes: Dia 16/ Fox Glacier

9:00. Un bon esmorzar precedeix la nostra sortida del Fox Glacier Lodge cap al molt proper (només cinc quilòmetres) llac Matheson. Ahir havíem pensat llogar un parell de bicis al mateix establiment on hem passat la nit, però el dia no s'ha llevat amb gaire bona pinta i hem descartat l'opció ràpidament.

Pocs minuts després ja hem deixat la furgoneta a l'ampli aparcament situat just al costat d'un modern cafè-botiga que atrau els visitants del llac, i de seguida ens dirigim cap a l'inici del recorregut que el DOC ha habilitat al voltant del Lake Matheson. Aquest llac és famós per les blanques muntanyes dels Alps Neozelandesos que es veuen reflectides en les seves tranquil·les aigües. Alçant la vista al cel, no creiem que tinguem gaire sort avui!

Núvols baixos tapen parcialment les muntanyes dels Alps del Sud.

Aquestes són les dues millors fotografies que podem obtenir dels Alps reflectits a les aigües del llac.

11:15. Després de completar l'agradable passeig al voltant del llac, d'unes compres a la botiga del llac i de carregar benzina (53 dòlars) a l'estació de servei del poble de Fox Glacier, ens acomiadem de la zona de glaceres i reprenem de nou el viatge vers el sud-oest. Més de 170 quilòmetres per la interminable SH6 ens separen de l'aïllat i minúscul port pesquer de Jackson Bay. Allà, al cul del món, hi tenim detectat el que pot ser un bon local on dinar bé i barat. Coses que té la Lonely!

13:45. Moll pesquer de Jackson Bay.

14:00. Hora de dinar. Per primer cop des que hem arribat a Nova Zelanda, posarem els peus en un restaurant. L'escollit és el The Cray Pot, a Jackson Bay.

Whitebait Sandwitch (a la foto de l'esquerra) i Fish'n'Chips són els dos plats de la carta que ens atrevim a escollir. El segon perquè es un encert assegurat i el primer per assumir un cert grau de risc. Ens ho serveixen ràpidament (el local no està gens freqüentat) i ens ho cruspim amb avidesa asseguts a la magnífica terrassa del restaurant. Per poc més de 35 dòlars assaborim una mena d'entrepà de truita de peixet fregit (de fet, la traducció de whitebait és xanguet), ens acabem d'atipar amb el fish'n'chips, gaudim dels aires del mar de Tasmània des de primera fila i ens veiem constantment empipats per les maleïdes sandflies. Ni "això" pot completament amb elles!!!

15:00. Ocean Beach. Ens acostem caminant fins aquesta solitària platja per fer baixar el dinar.

15:45. Jackson Bay és un cul de sac. Es tracta de l'últim punt habitat de la costa oest abans d'entrar a la vasta i inaccessible regió dels fiords. Per continuar el trajecte per la SH6 cap a Queenstown hem de recular cinquanta quilòmetres fins al poble de Haast. Aquesta carretera també ha de superar nombrosos rius (Arawhata River, Waiatoto River, Turnbull River i Okuru River) que, amples i dòcils, davallen lentament cap al mar transportant els litres i litres d'aigua que cauen durant tot l'any a les muntanyes del Mount Aspiring National Park.

16:30. A Haast un cartell ens informa de l'absència de gasolineres en els següents 180 quilòmetres. Afluixem cinquanta dòlars més per combustible i comencem a remuntar el Haast River.

Ens dirigim cap als llacs Wanaka i Hawea (a 90 quilòmetres de Haast), situats a l'altre costat dels Alps del Sud.
Per creuar aquest enorme sistema muntanyós utilitzarem un dels tres colls que permeten la comunicació entre l'est i l'oest de l'Illa Sud: el Haast Pass.

17:30. La carretera, que s'enfila progressivament enmig d'un paisatge majestuós, ofereix un seguit de punts d'interès que es poden visitar en pocs minuts. Nosaltres ens aturem tres vegades: primer visitem la Thunder Creek Falls, després la Fantail Falls...

...i la darrera aturada, havent superat el coll, la dediquem a les Blue Pools, unes impressionants gorges que destaquen per l'intens color turquesa de les seves aigües.

19:10. Lake Wanaka. Amb 42 quilòmetres de llargada, és el quart llac més gran de Nova Zelanda.

19:30. Lake Hawea. Més petit que el Wanaka, es troba situat en una vall paral·lela a aquest últim.

Aquests dos llacs, pràcticament idèntics, estan situats entre grans muntanyes que semblen haver estat col·locades per la mà d'un decorador professional.

El poble de Wanaka, situat a l'extrem sud del llac Wanaka, dista 70 quilòmetres de Queenstown, ciutat de pas inevitable en la nostra ruta en direcció a Te Anau i al fiord de Milford. Com que ja comença a fer-se tard, ens refiem de la nostra guia i abandonem la SH6 per creuar la serra del Crown Range a través d'una carretera secundària que promet uns bons paisatges.

Enfilem els primers vint quilòmetres d'asfalt resseguint una bonica vall fins arribar a la diminuta localitat de Cardrona. Passem de llarg el poble i continuem endavant tot buscant una raconada on passar la nit. Tardem una estona en trobar-la, però finalment podem deixar reposar la furgoneta en un petit prat situat entre la carretera i un rierol.

Sopem relaxadament i no tardem en ficar-nos al llit. Però la jornada, malauradament, encara no ha acabat: quan no fa ni un quart d'hora que descansem plàcidament, el soroll d'un vehicle i la llum dels seus fars ens desvetllen. La Sílvia creu que són els rangers del DOC que vénen a fer-nos fora, però no tenim tanta sort! Els seus ocupants són uns joves que van (o tornen) de festa. Després del que semblen unes quantes bromes (no entenem ni un borrall del que balbucegen), foten el camp amb la mateixa velocitat que han arribat.

La situació no ens ha agradat gens i pensem que el millor és canviar de lloc. Uns quants quilòmetres més amunt trobem una gran esplanada en el punt on la carretera comença el descens cap a Queenstown. El lloc és molt obert i promet unes vistes fantàstiques per l'endemà.

Després de l'ensurt de fa uns minuts ens costarà agafar el son, però el cansament acumulat durant els setze dies de viatge per Nova Zelanda no tardarà en imposar-se. Bona nit!