dimarts, 3 de gener del 2012

Dia 09/ Tongariro Alpine Crossing

Discovery Lodge de National Park. Són dos quarts de sis del matí. Ahir vam deixar-ho tot a punt per poder sortir ben d'hora de la zona d'acampada per dirigir-nos al punt d'inici de l'excursió d'avui. La Tongariro Alpine Crossing, dins el Tongariro National Park,  té el seu punt d'inici (o final) a la fi de la carretera Mangatepopo Rd, a només onze quilòmetres d'on hem passat la nit!
Com que aquesta és la ruta més perseguida per tots els turistes que visiten Nova Zelanda, hem decidit posar-nos-hi molt aviat. No volem haver d'anar en processó, formant part de la riuada de gent que contracta l'excursió en qualsevol de les empreses o centres d'informació que floreixen al voltant del parc nacional. Que asocials nosaltres!

La Tongariro Alpine Crossing té una distància total de 19'4 quilòmetres, amb inici a l'aparcament de Mangatepopo Rd i final al de Ketetahi, i es pot recórrer en 5-7 hores. Moltes empreses es dediquen a facilitar el transport entre els dos aparcaments.
Nosaltres, per estalviar i no dependre d'horaris, ens la farem a mida: inici i final a Mangatepopo (1120m) arribant fins als Emerald Lakes (1886m).
Pocs minuts abans de les set ja estem en marxa. 
Les boires, com en els darrers cinc dies, ens tornen a fer la guitza! A veure si escampen i aconseguim veure el sol!

7:54. Fins al cartell que podeu veure aquí a l'esquerra (situat en un punt anomenat Soda Springs, a 1370m), hem anat seguint el camí que remunta el curs d'aigua del Mangatepopo Stream durant 4'5 quilòmetres i hem superat còmodament uns 250 metres de desnivell positiu, deixant enrere el refugi de Mangatepopo (on havíem d'haver passat la nit de Cap d'Any!). De moment no podem pas dir que hi hagi massa gent, només hem avançat uns quants petits grups força dispersos.
Aquest curiós cartell és conseqüència directa de la gran promoció que el mateix país fa d'aquesta fantàstica travessa. No és poca la gent poc experimentada en muntanya que s'atreveix a realitzar-la, és per això que aquest cartell convida els excursionistes a reflexionar uns instants abans de continuar la marxa. A la pregunta de si s'està realment prou preparat per continuar la travessa la segueixen tres qüestions: el temps és bo?, portes l'equipament i la roba adequada?, estàs en forma? Després de recordar-nos que ens trobem en una zona alpina, que les condicions meteorològiques poden arribar a ser extremes i que encara ens resten tretze quilòmetres de travessa, ens conviden a considerar seriosament que reculem si hem contestat no a alguna de les anteriors preguntes! A saber quanta gent es dóna per al·ludida al llegir aquest cartell!

Pujant pel vessant nord del Mt Ngauruhoe en direcció al South Crater gaudim d'un paisatge 100% volcànic. Les vistes fan més suportables els gairebé 300 metres de desnivell que hem de superar.
8:43. Just després de trobar-nos amb el camí que puja pel dret fins al cim del Mt Ngauruhoe, entrem al South Crater (1660m), cobert per la boira. 
El cràter, que té un diàmetre superior a un quilòmetre, es troba situat entre el Mt Tongariro i el Mt Ngauruhoe.
Les boires atorguen a l'indret certa aura de misteri. 
9:20. Pujant en direcció al Red Crater el sol es mostra tímidament.
Un d'aquests cartells indica el camí de pujada al Mt Tongariro.
Les portes de l'infern es troben al Red Crater.
Dirigint-nos al punt més elevat (1886m) de la Tongariro Alpine Crossing, una de les parets del Red Crater.
Després d'una pujada sempre arriba una baixada, i per la pressa que tenim de ben segur que hem vist alguna cosa que ens ha agradat molt!
9:30. Falten adjectius per descriure els Emerald Lakes.
La zona dels Emerald Lakes i el Red Crater justifica per si sola el viatge fins a les antípodes de Catalunya!
Dediquem més d'una hora i mitja a deixar-nos impregnar per la màgia del lloc. Els colors del cràter, de les fumaroles i dels llacs ens deixen totalment hipnotitzats.

11:10. Iniciem la tornada. La forta baixada fins als llacs (a nosaltres ens toca pujar) és un formiguer de gent, la que hem aconseguit evitar sortint ben d'hora. A diferència de nosaltres, dediquen tan sols uns minuts a la contemplació dels llacs i, vigilant no caure rodolant avall, continuen endavant en direcció a Ketetahi.

11:30. Hem superat el fort desnivell i, després d'escalfar-nos les mans removent terra a la zona alta del Red Crater, ens atrevim a intentar fer el cim del Mt Tongariro. La boira ens envolta i és molt probable que no aconseguim obtenir cap vista des de dalt, però el camí està perfectament marcat i arribar-hi no ens suposarà gastar gaires energies.

El recorregut fins el cim del volcà és molt entretingut, les roques volcàniques que trepitgem són d'una bellesa excepcional.

12:00. Assolim el cim del Mt Tongariro, a 1978 metres d'altitud, en només mitja hora. El vent bufa amb ganes i la sensació de fred és més acusada que abans. Sort que anem ben equipats! Tot i així, no ens hi quedem gaire estona: l'absència de vistes resten interès al cim que hem conquerit (sense massa esforços, tot sigui dit).

12:15. Comencem el descens del Tongariro, primer desfent el camí fins al Red Crater i després davallant fins al pla del South Crater, on encara ens creuem amb alguna parella d'excursionistes despistats.

13:20. South Crater.
De tant en tant les boires s'aixequen i ens permeten ampliar el camp de visió. En aquesta fotografia es poden apreciar millor les dimensions del South Crater.
13: 54. Baixant cap a Soda Springs anem superant diverses velles colades de lava del Ngauruhoe.
14:40. El cel s'obre, gaudim dels primers raigs solars del dia i el Mt Ngauruhoe (2291m)  es deixa veure sencer per primer cop en el dia d'avui!
Si sou fans d'El Senyor dels Anells ja sabreu que aquest volcà és el Orodruin en l'univers fantàstic de Tolkien.
Panoràmica general amb el Tongariro a l'esquerra i el Ngauruhoe a la dreta.

15:45. Finalitzem l'excursió d'avui més de vuit hores després d'haver-la iniciat. Hem trescat per l'excepcional orografia volcànica del centre de l'illa nord de Nova Zelanda com uns nens petits: hem gaudit de valent! Han estat 23'4 quilòmetres i més de 3000 metres de desnivell acumulat plens d'impactes visuals, dignes de la considerada millor ruta d'un dia del país.


Ara només ens resta arrencar la furgoneta i tornar al nostre camp base, el Discovery Lodge. Ens mereixem un llarg i bon descans. Demà a la nit hauríem de ser a Wellington (a 300 quilòmetres de National Park) per agafar, l'endemà a primera hora, el ferri cap a l'Illa Sud. Però demà al matí encara tenim un deure pendent: pujar al cim més alt de l'Illa Nord, el del volcà Ruapehu. Si la meteorologia ens ho permet, és clar!



...Dia 08/ Dawson Falls - National Park

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada